Dia 2

Els lectors hauran observat l'addició d'una barra a la dreta. Són tots els que he pogut trobar d'en Sonny Rollins. Si pensen que això té res a veure amb el meu amic han encertat. Vaig rebre una trucada seva aquesta matinada. Tenia en ment preguntar-li res sobre com portava la feina –era això o enviar-lo a pastar fang- però no em va deixar parlar. Ja ho fa, això. Truca a una hora impossible i t’explica la seva darrera descoberta intel•lectual. De vegades és un autor desconegut generalment del segle XIX. En ocasions una pel•lícula oblidada de la qual es conserva una còpia en estat lamentable. I d’altres és un músic “conegut però minoritari”. Un xic diletant, el meu amic.




Coneixent-lo imagino que ha estat tota la nit escoltant els seus discos –vull dir d’en Rollins- comprats en un mercadet de segona mà a algun lloc perdut. No tinc cap manera de saber si els vídeos que n’he trobat tenen res a veure amb els temes que està escoltant, però es faran una idea de com funciona la ment del meu amic. És a dir, en un primer moment sembla que saps per on va, et desconcerta amb un parell de frases i després torna a un camí conegut. Suposo que ho fa perquè no és conscient de la seva pròpia perplexitat. Jo sí, per això no he pogut dormir aquesta nit buscant els vídeos aquests.