Dia 3

Aquest migdia l’he trucat. Pel seu to vaig pensar que estava amoïnat.


-Ahir van fer una festa per l’aniversari de ma filla.

-Home, ¡felicitats! - vaig dir.

-Mmmm.

-Què passa, que no t’agrada tenir molts nens a casa teva o què?

-No és això, mentre tinguin menjar i joguines a dojo no cal patir.

-Llavors?

Així és ell, n’has de treure la informació amb cullereta.

-Res, una desgràcia.

Em va espantar. Imaginava un accident, una escena de baralles i plors...

- A la meva filla li han regalat una Barbie!

-I què?

-Sembla que no entens res!

Això era veritat, no esbrinava quin problema hi havia en tenir una nina.

-No és ‘una’ nina qualsevol! Sempre hem evitat comprar-li coses d’aquestes.

Suposo que l’expressió “coses d’aquestes”volia dir joguines comunes i tradicionalistes.

-I no l’heu comprada vosaltres. Però no pots prohibir que les seves amigues ho facin.

Va remugar durant un parell de minuts. Es queixava de l’entorn i dels “estereotips” de tota mena i d’un munt de coses més.

-No volem que els nostres fills perpetuïn aquest tòpics.

-D’acord, noi. Però tu jugaves a futbol quan eres jovenet i no ets precisament un masclista d’aquests que tant et preocupen

-Ja, i la meva companya també va tenir aquesta nina...

No vaig treure res clar d’aquesta qüestió. Llevat que la seva oposició a aquest tipus d’interferències a l’educació que donen als seus petits obeeixi a d’altres raons que no pas les conscients. Es pot triar i estar convençut de les seves opcions en la mesura que es té una creença honrada. Ja saben, intentar fer les coses de la millor manera per a tothom. Però... el però és important. És just amb ells? Fas el que deus o únicament el que vols? No ets en realitat un egoista?



-I perquè –li vaig dir finalment- no confies una miqueta en ella?

- No puc fer una altra cosa, oi?. Vaig començar a riure.

Dia 2

Els lectors hauran observat l'addició d'una barra a la dreta. Són tots els que he pogut trobar d'en Sonny Rollins. Si pensen que això té res a veure amb el meu amic han encertat. Vaig rebre una trucada seva aquesta matinada. Tenia en ment preguntar-li res sobre com portava la feina –era això o enviar-lo a pastar fang- però no em va deixar parlar. Ja ho fa, això. Truca a una hora impossible i t’explica la seva darrera descoberta intel•lectual. De vegades és un autor desconegut generalment del segle XIX. En ocasions una pel•lícula oblidada de la qual es conserva una còpia en estat lamentable. I d’altres és un músic “conegut però minoritari”. Un xic diletant, el meu amic.




Coneixent-lo imagino que ha estat tota la nit escoltant els seus discos –vull dir d’en Rollins- comprats en un mercadet de segona mà a algun lloc perdut. No tinc cap manera de saber si els vídeos que n’he trobat tenen res a veure amb els temes que està escoltant, però es faran una idea de com funciona la ment del meu amic. És a dir, en un primer moment sembla que saps per on va, et desconcerta amb un parell de frases i després torna a un camí conegut. Suposo que ho fa perquè no és conscient de la seva pròpia perplexitat. Jo sí, per això no he pogut dormir aquesta nit buscant els vídeos aquests.